El mapa visual que he dibuixat avui vol ser una breu introducció a l’aplicació de la mediació en els àmbits del teatre, el circ, la dansa i l’escena híbrida.

Actualment, al sector ja hi ha molts equipaments – sobretot els de gran format, com el Liceu, el TNC, el Lliure o el Mercat de les Flors- que compten amb un projecte de mediació integrat de manera estructural i perenne. També alguns grans equipaments de ciutat han començat a incorporar aquesta línia com a part del nucli dur del seu projecte cultural.

Tot i així, encara hi ha certa confusió a l’hora d’entendre bé els límits i l’abast de la mediació. Sovint es confon amb el treball de públics o amb el servei educatiu. En aquest sentit, és important tenir present que:

• La mediació no passa necessàriament per portar nous públics a les butaques. No és una qüestió d’interès, sinó de servei. No es tracta d’incrementar l’assistència, sinó de generar retorn social a partir del que fem als teatres.

• La mediació tampoc passa obligatòriament per fer didàctica de les arts escèniques. Té a veure amb posar al servei de les persones allò que s’activa a través d’una programació: fer possible la creació de comunitat, de vincles, de xarxa i de pensament crític al voltant de les arts escèniques.

Desitjant que el mapa sigui útil!